tag:blogger.com,1999:blog-185726252012-02-17T05:26:31.679+01:00Des de finals del 2003 he perdut la relació amb el meu fill Roger (aquest no és el seu vertader nom), nascut l’any 1991. M'ha rebutjat a mi i a la resta de la meva família. No tinc accés a ell, i la seva mare tampoc em dirigeix la paraula. A través d'aquest blog aniré compartint aquesta experiènciaEnric Carbónoreply@blogger.comBlogger301100tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-53178966767216926932008-08-27T12:14:00.019+02:002009-05-10T20:05:18.601+02:00

He començat dient que volia volia transmetre un missatge d’optimisme i esperança als pares i mares que estan atravessant la perdua dels seus fills per alienació parental, així com expressar la meva alegria per la resolució del meu cas. Tanmateix els dos posts anteriors potser han quedat una mica tristos al centrar-me en explicar com l’ambient “extern”, ara per ara, és poc propici a la resolució d

Enric Carbónoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-69481113788077826492008-08-27T12:13:00.006+02:002008-09-08T15:03:24.013+02:00

<!--[endif]--> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Wingdings; panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:2; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 268435456 0 0 -2147483648 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan;

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-71879926987156075282008-08-27T12:09:00.002+02:002008-09-08T15:10:29.386+02:00

Vull compartir una molt bona notícia amb els lectors d’aquest blog: desprès de més de quatre anys d’alienació parental les relacions amb Roger s’han restablert plenament. La meva alegria desprès d’aquests anys tan terribles és immensa. Ha estat un procés molt difícil i molt lent, amb una soledat i una incomprensió tan grans que, qui no s’ha trobat en una situació semblant, potser li costarà de

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1143473879338280132006-03-27T17:37:00.000+02:002008-01-19T13:55:25.769+01:00

He decidit suspendre aquest blog, al menys de moment. Les circumstàncies que em van dur a escriure’l estan igual, o pitjor. Tot i l’anonimat amb que l’escric no estic segur que en aquest moment sigui adient mantenir el blog. A partir d’ara els escrits sobre aquest cas tan amarg els aniré guardant al meu disc dur (ja hi tinc moltes coses que no m’he atrevit a publicar). Potser més endavant el

Enric Carbónoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1142549602547759962006-03-16T23:46:00.000+01:002006-03-16T23:53:22.563+01:00

He perdut totalment la comunicació amb Roger. El divendres el vaig trucar, em va acusar molt enrabiat i ofès de quelcom estrambòtic, i em va penjar. Ahir dimecres ho vaig intentar de nou i en sentir la meva veu va penjar immediatament. Vaig tornar a marcar però ja no s'hi va posar. Suposo que serà millor no tornar-ho a intentar durant un temps per a no crispar-lo. Em costa moltíssim mantenir-me

Enric Carbónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1141254036856588622006-03-02T00:00:00.000+01:002006-03-14T09:38:16.510+01:00

Des de fa tres dies quan truco a casa del meu fill es dipara en contestador sense que faci ring. Donat que Roger està en una situació molt dolenta aquesta cosa em tenia més angoixat i preocupat del que habitualment estic per aquesta manca de contacte que ja dura dos anys ¿Estaria a casa?¿Li hauria passat alguna cosa? ¿On està la seva mare?. Li havia deixat missatges sense resposta. Aquest matí,

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1141253986754662672006-03-01T23:59:00.000+01:002006-03-03T17:20:29.543+01:00

Està passant alguna cosa i fa dies que la comunicació amb el meu fill s’ha tornat força dífícil. No sé per què ja quasi no puc parlar amb ell per telèfon, i malgrat els meus reiterats intents, es nega a tornar a venir a casa meva o a que quedem per qualsevol altra cosa. Vaig començar l’any dient “quelcom comença a canviar” perquè va venir a sopar, i un altre dia fins i tot es va quedar a dormir.

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1140771150863898032006-02-24T09:52:00.000+01:002006-02-26T23:32:00.796+01:00

Este sufrimiento no es para que te sientas triste, recuerda. Es por eso que la gente sigue sin comprender... Este sufrimiento es simplemente para que estés más alerta, porque la gente se vuelve alerta únicamente cuando la flecha va dentro de su corazón y les hiere. De otra forma no llegan a estar conscientes. Cuando la vida es fácil, confortable, conveniente, ¿a quién le importa? ¿A quién le

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1138969613178143032006-02-03T13:26:00.000+01:002006-02-05T18:06:28.580+01:00

De vegades la impotència em pren d’una manera molt forta. El meu fill no està en un forat com vaig dir, sinó en una pendent que va cap avall. Hi ha algunes petites coses, òbvies, senzilles, que podria fer i l’ajudarien. Però no. Jo no puc entrar-hi. A més de tot el que porta el noi al damunt ara s’hi suma la lentitud de la burocràcia. També hi ha petites coses que podrien accelerar la intervenció

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1138750224405809312006-02-01T00:30:00.000+01:002006-02-01T23:16:33.916+01:00

Els greus problemes pels que està travessant el meu fill fan que hagi de començar una roda d’entrevistes amb psicòlegs, autoritats educatives i altres autoritats. Ja vaig passar per això, tot i que diferent, en començar la fase més greu del seu procés d’alienació ara fa dos anys quan es va negar a venir més a casa meva i a tenir contacte amb mi.La meva experiència com a home i com a pare és que

Enric Carbónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1138658708256127032006-01-30T23:05:00.000+01:002006-01-30T23:06:17.493+01:00

Roger està tenint problemes greus. No tinc ganes de donar els detalls aquí al blog. Vaig rebre la notícia per email de la meva ex mentre estava de viatge de noces. L’astorament que vaig mostrar en contestar-li el mail suposo que la va estimular a enviar-me informació d’uns fets gravíssims sobre Roger esdevinguts fa uns mesos dels quals no tenia ni idea; imagino que va ser el seu regalet de noces,

Enric Carbónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1136465845960522382006-01-05T13:57:00.000+01:002006-01-05T13:57:26.036+01:00

Ahir em vaig casar. Roger va venir a la cerimònia a l’ajuntament. Va estar amb la meva familia l’estoneta abans de l’acte i també es va quedar desprès de firmar mentre tots ens feiem fotos. No va voler venir al convit ni a la festeta posterior, que va ser estrictament familiar. També va sopar amb la meva dona i amb mi la nit de cap d’any, després de mesos de no veure’l. Sé que es va sentir bé amb

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135542084273314522005-12-25T21:21:00.000+01:002005-12-29T21:18:31.400+01:00

Per fi tinc línia disponible (això de la Telefònica és una autèntica presa de pèl) i puc penjar els últims articles que tenia escrits.Aquest matí, mentre preparàvem el dinar, la meva mare ha trucat Roger per felicitar-li el Nadal. Ha agafat el telèfon la mare del nen i amb un to molt amable li diu “ara es posa” i sent com crida “Roger, la teva iaia”. I espera. I espera. I espera. I espera.

Enric Carbónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135542036529400492005-12-25T21:20:00.000+01:002005-12-25T21:51:26.790+01:00

Aquests dies en que s’aproxima Nadal de vegades em resulta molt més dur de l’habitual l’absència del meu fill. El passat pont de la Puríssima vam tenir un dinar on estava tota la familia sencera, iaia, germans, oncles, cosins... només faltava Roger. En certs moments l’enyorança i el dolor per l’absència em pren molt fort i llavors em sento molt malament. Em martelleja la pregunta “per què està

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135157490718102762005-12-21T10:27:00.000+01:002005-12-21T10:31:30.720+01:00

Fa un mes que estic sense telèfon. Avui he publicat alguns articles que havia escrit des de l'ordenador de la feina. Fins que Telefònica no em torni a connectar la lína estaré prou deslligat del blog. Cada dia em prometen que avui me la posaran. A veure si aquesta setmana es normalitza.

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135157187123808002005-12-21T10:26:00.000+01:002005-12-25T21:56:10.116+01:00

Si m’examino interiorment me n’adono com hi ha parts de mi que tenen encara com l’esperança de que en algun lloc hi ha d’haver la solució, que fent X o parlant amb Y aquesta situació tan dolorosa es resoldrà; de la mateixa manera que observo de vegades intents per dissociar-me dels sentiments d’apego i els records que tinc del meu fill per evitar el sofriment que tals sentiments em causen (aquest

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135157146518964492005-12-21T10:24:00.000+01:002005-12-25T21:55:32.206+01:00

M’he llegit el llibre “S.A.P. -Síndrome de Alienación Parental” de Juan Manuel Aguilar. No hi he trobat cap gran descobriment llegint-lo perquè abans ja havia estudiat bastant sobre SAP a internet. De tota manera està bé perquè tinc sintetitzat en llibre gran part de la informació que havia trobat en altres llocs. Un llibre està més a mà que l’ordenador, a més a més l’he subratllat i anava fent

Enric Carbónoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135157043295309502005-12-21T10:23:00.000+01:002005-12-21T10:24:03.296+01:00

Aquests dies m’he canviat de pis. És un bon maldecap el trasllat dels mobles, llibres etc. Per això he estat uns quans dies desconnectat del web. M’he mudat a una casa més gran i ara estic pensant com he d’arreglar les habitacions i tot això. Una habitació voldria que fos la del meu fill, però --vindrà mai? Té sentit que hi faci res en aquella habitació? Clar que posaré un llit i un armari,

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1135157003208295232005-12-21T10:21:00.000+01:002005-12-25T21:58:22.430+01:00

El nen continua malalt. La seva mare m’ha enviat un parell d’emails de quatre o cinc línies on simplement em comunica el fet, les anàlisis i la medicina que es pren. Suposo que aquests emails me’ls envia gràcies a haver anat al jutjat, perquè abans ni això. L’àvia paterna del nen va intentar trucar-lo per veure com estava: “Estic malalt, iaia; Ho sento però ara no puc parlar amb tu perquè he d’

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1134838372866987652005-12-17T17:48:00.000+01:002005-12-17T18:06:40.156+01:00

Fa quasi un mes que estic sense telèfon i per tant no puc publicar els articles que tinc al disc dur. De fet m'estic també replantejant aquest blog, i no sé si tirar endavant, potser és massa promte per escriure sobre això de l'alienació i em fa cosa la reacció que persones implicades (Roger i altres) podrien tenir si el llegissin. És per això que he eliminat el meu perfil i el meu email i ara

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1132347904488846572005-11-18T22:05:00.000+01:002005-11-18T22:05:29.953+01:00

No m’acostumo als insults de Roger. Em van dir que no ha anat a escola perquè està malalt i l’he trucat per veure com estava. Ara no recordo quan va ser la última vegada que el vaig trucar, ja fa mesos, durant l’estiu.M’ha acusat d’una cosa que ni tan sols coneixia. No he pogut replicar ni explicar-me. Es posa com una ametralladora al telèfon a llençar acusacions i insults. Desprès penja.  I ara

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1132094955479228112005-11-15T23:49:00.000+01:002005-11-16T00:11:51.043+01:00

Hola ZenithMuchas gracias por tu carta. Tu caso también es muy duro. Esto de que cuando tus hijos te ven salen corriendo y no te miran a los ojos también lo he experimentado yo con el mío. Es muy triste. Me cuentas que cuando intentaste aproximarte a uno de tus hijos éste avisó a la madre, ésta a la policía y te encerraron con la infundada acusación de intento de secuestro y maltrato; después se

Enric Carbónoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131958019623916182005-11-14T09:46:00.000+01:002005-11-17T00:33:53.873+01:00

Hola Javier Muchas gracias por tu email. Tus palabras me hacen pensar. No he abandonado la lucha, puesto que mi intención es ejercer mi presencia a distancia -y mi hijo sabe muy bien que yo estoy ahí esperando (de ahí sus despalntes, insultos, etc. que ya casi no me afectan porque sé que no son suyos)- sólo he abandonado la via judicial. Las dudas de esta decisión son las que me han llevado al

Enric Carbónoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131490761800277932005-11-08T23:48:00.003+01:002009-12-11T19:17:35.383+01:00

Ja fa temps que he restringit al màxim la comunicació amb el meu fill. És una cosa que em costa moltíssim, ja que l’impuls (contra el qual em toca lluitar) és el d’aproximar-me a ell com sigui. Tanmateix aquests intents d’aproximació li creaven moltíssima tensió i desencadenaven una cataracta d’insuts per part d’ell. Quan vaig entendre que aquests intents eren contraproduents els vaig

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131407750386747672005-11-08T00:55:00.000+01:002005-11-08T09:52:38.150+01:00

En un article anterior he dit que havia començat a escriure el blog a causa de trobar-me en un moment d’incertesa. És perquè he decidit abandonar la via judicial. Havia estat un clau roent al que m’agarrava perquè ja no sabia què fer i estava perdent les esperances, sobre tot quan cada dia que passa veus que el vincle amb el fill s’està perdent, potser per a sempre. Aquests mesos, des que va

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131404314891963352005-11-07T23:58:00.000+01:002005-11-28T11:34:40.396+01:00

Quan el meu fill va marxar vaig intentar d’arribar a un enteniment amb la seva mare durant més d’un any. A l’octubre de l’any 2004 ella va deixar de dirigir-me la paraula ofesa perquè li vaig dir que la portaria davant del jutge si la cosa no s’arranjava.Finalment aquesta primavera ho vaig posar en mans d’una advocada i el passat més de juny es va celebrar la vista prèvia. El que jo demanava era

Enric Carbónoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131384298462969052005-11-07T18:24:00.000+01:002005-11-07T18:25:57.776+01:00

He començat a escriure aquest blog perquè em trobo en un moment de força incertesa. Bé, des que vaig perdre el meu fill visc en la incertesa. De fet, al començament va ser molt pitjor perquè no me’n podia avenir de que es negués a vindre a casa meva i de l’actitud de la seva mare en aquest afer. Els esclats de dolor, indignació, ira, ressentiment, pena, autocompassió, ràbia, vergonya, culpa,

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131062644909351942005-11-04T01:04:00.000+01:002005-11-04T01:19:33.596+01:00

El que he escrit de la iaia de Roger és una de les característiques associades a la Síndrome d’Alienació Parental: El nen no només trenca la relació amb el progenitor alienat, sinó amb tota la resta de la família [consulteu els links de la dreta per saber més del SAP]. Aquest ha estat el meu cas, ningú de la meva família té accés a Roger. Els meus germans i les cosines de Roger, després de tant d

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1131060372643083592005-11-04T00:26:00.000+01:002005-11-04T00:56:48.350+01:00

Avui he dinat amb la meva mare i m’ha dit que a l’hora de sortida de l’escola de Roger estava per allà per fer-se la trobadissa. El nen l’ha vist i li ha fet un petó “ho sento iaia, però me n’he d’anar de seguida perquè tinc molta pressa” (simplement s’hi estava amb els companys pel carrer). Ella estava contenta avui. El mes passat va fer el mateix de rondar per l’escola i va poder abraçar el nen

Enric Carbónoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18572625.post-1130959673264048942005-11-02T20:25:00.000+01:002005-11-02T21:54:22.620+01:00

Bé, vaig a començar aquesta experiència. El sentiment d’haver perdut un fill és quelcom tan pertorbador que et fa travessar tota mena d’estats interiors. Ja sé que el meu fill no ha mort, però aquesta impossibilitat d’accedir a ell, d’influir en res de la seva vida, pràcticament de no saber res d’ell (passen setmanes fins que m’arriba alguna notícia d’ell)... em provoquen una sèrie de sentiments

Enric Carbónoreply@blogger.com3