Problemes greus

Roger està tenint problemes greus. No tinc ganes de donar els detalls aquí al blog. Vaig rebre la notícia per email de la meva ex mentre estava de viatge de noces. L’astorament que vaig mostrar en contestar-li el mail suposo que la va estimular a enviar-me informació d’uns fets gravíssims sobre Roger esdevinguts fa uns mesos dels quals no tenia ni idea; imagino que va ser el seu regalet de noces, perquè des del lloc on estava –molt lluny-  i per ser coses del passat no podia fer res excepte preocupar-me. Una de les meves determinacions actuals és no permetre que m’afecti el que em llença la meva ex. Em va costar una mica però ho vaig aconseguir. El viatge fou veritablement preciós i dolç.

La contrapartida a aquesta situació tan greu de Roger és que ell i jo ens estem aproximant. L’altre cap de setmana va sopar amb la meva dona i amb mi, es va quedar a dormir a casa i va marxar després d’esmorzar. És un canvi grandíssim. Només estem al principi de tot, però crec que anirà consolidant-se.

La conseqüència de veure el meu fill i poder estar una mica amb ell és doble. Per un costat puc constatar el malament que està. I sóc amargament conscient de les meves limitacions per poder ajudar-lo a sortir del forat on es troba. Per un altre costat tinc una gran sensació de relaxament. Al menys sé com està el meu fill, ho he pogut veure per mi mateix. Fins ara no sabia res d’ell, només tenia notícies disperses, indicis. Aquest no saber et fa patir molt perquè llavors el cap es dispara; per a mi era quasi bé impossible deixar de pensar en ell, imaginar com estaria, i també estudiar i estudiar SAP, manipulació, maltractaments psíquics etc. per entendre el que estava passant. Bé, ara ja començo a veure el que passa, com està ell. No és un panorama confortant el que tinc al davant, però al menys ara compto amb la realitat, amb el contacte amb ell, i per tant el nivell de tensió i d’angoixa amb que he viscut ha baixat, tot i que el problema que m’ha portat a escriure aquest blog no s’ha acabat ni de bon tros.

Quelcom comença a canviar

Ahir em vaig casar. Roger va venir a la cerimònia a l’ajuntament. Va estar amb la meva familia l’estoneta abans de l’acte i també es va quedar desprès de firmar mentre tots ens feiem fotos. No va voler venir al convit ni a la festeta posterior, que va ser estrictament familiar. També va sopar amb la meva dona i amb mi la nit de cap d’any, després de mesos de no veure’l. Sé que es va sentir bé amb nosaltres i alhora vaig percebre la càrrega que porta al damunt –si per a mi aquests dos anys d’absència han estat fotuts per a ell pitjor. Sóc conscient de les meves limitacions: ara per ara no puc intervenir en res de la seva vida (més enllà d’intentar estar present) i no sé quan tornarà a venir o el tornaré a veure. De tota manera aquest començament d’any ha estat força esperançador. Potser finalment enguany vindrà el retrobament