Quelcom comença a canviar

Ahir em vaig casar. Roger va venir a la cerimònia a l’ajuntament. Va estar amb la meva familia l’estoneta abans de l’acte i també es va quedar desprès de firmar mentre tots ens feiem fotos. No va voler venir al convit ni a la festeta posterior, que va ser estrictament familiar. També va sopar amb la meva dona i amb mi la nit de cap d’any, després de mesos de no veure’l. Sé que es va sentir bé amb nosaltres i alhora vaig percebre la càrrega que porta al damunt –si per a mi aquests dos anys d’absència han estat fotuts per a ell pitjor. Sóc conscient de les meves limitacions: ara per ara no puc intervenir en res de la seva vida (més enllà d’intentar estar present) i no sé quan tornarà a venir o el tornaré a veure. De tota manera aquest començament d’any ha estat força esperançador. Potser finalment enguany vindrà el retrobament