He decidit suspendre aquest blog, al menys de moment. Les circumstàncies que em van dur a escriure’l estan igual, o pitjor. Tot i l’anonimat amb que l’escric no estic segur que en aquest moment sigui adient mantenir el blog. A partir d’ara els escrits sobre aquest cas tan amarg els aniré guardant al meu disc dur (ja hi tinc moltes coses que no m’he atrevit a publicar). Potser més endavant el tornaré a reactivar. Agraeixo tots els comentaris que he rebut i faig vot de mantenir la meva solidaritat amb tots els pares i mares que han perdut els seus fills en un procès de separació i amb tots els nens que han perdut un progenitor per rebre odi allà on no n’hi hauria d’haver hagut mai.
PD. Malgrat la suspensió continuaré visitant aquest blog, i per tant resto obert a intercanviar missatges i experiències sobre la pèrdua d'un fill per alienació parental
PD. Malgrat la suspensió continuaré visitant aquest blog, i per tant resto obert a intercanviar missatges i experiències sobre la pèrdua d'un fill per alienació parental
PD-2. (Gener 2008) Desprès de més de quatre anys, s'està donant una aproximació entre Roger i jo. Crec que el pitjor ja ha quedat enrera i la relació l'anem reconstruint mirant endavant. Sóc optimista per com estan anant els aconteixements, malgrat la lentitud, interrupcions i dificultats. Sento que l'experiència de la separació i el dolor del passat poden ficar unes bones les bases per a un retrobament més profund entre nosaltres.