dimecres, 2 de novembre del 2005

Primer comentari; Declaració d'intencions

Bé, vaig a començar aquesta experiència. El sentiment d’haver perdut un fill és quelcom tan pertorbador que et fa travessar tota mena d’estats interiors. Ja sé que el meu fill no ha mort, però aquesta impossibilitat d’accedir a ell, d’influir en res de la seva vida, pràcticament de no saber res d’ell (passen setmanes fins que m’arriba alguna notícia d’ell)... em provoquen una sèrie de sentiments que tractaré de compartir aquí amb els lectors.

Això de crear un blog se m’ha acudit desprès de dinar mentre em rentava les dents. M’ha “pujat” un sentiment de com desfer-me de l’amor o l’enyorança que sento pel meu fill, desfer-me d'aquest sentiments que em fa patir tant. De seguida he pogut observar la futilitat d’aquest desig: d’un fill no et pots divorciar mai; és una cosa que he comentat als meus amics. En algun moment molts hem tractat de des/enarmorar-nos d’una dona, o d’una relació que ens causa dolor. D’un fill és impossible, o almenys de l’edat que té el meu. Les fiblades del dolor per aquesta pèrdua de vegades ¨pugen” inesperadament, i tractes de trobar qualsevol solució o idea que t’alleugi una mica, com aquesta absurda idea de desapegar-me emocionalment (divorciar-me) del meu fill. En fi, un sentiment més dels que sovint em vénen. Alguna vegada havia pensat escriure sobre això, i com l’altre dia vaig veure això dels blogs, mentre acabava de rentar-me les dents he pensat: “doncs crearé un blog explicant això que estic vivint”.

Per Internet he trobat certa ajuda per entendre això de l’Alienació Parental que m'està passant. Espero que si algú cau per aquí i llegeix aquest diari, si està patint un cas similar al meu –i gràcies a la xarxa he vist que n’hi ha molts- potser la lectura de la meva experiència el pugui orientar o ajudar en alguna cosa, com a mi m’han ajudat algunes webs indexades a la columna de la dreta.

Els vostres comentaris seran molt benvinguts

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em dic Jordi,
es curiós que el fet de fer neteja/higiene corporal, s'asocïa amb l'espiritual.

Fer de la distància una cosa tangible..

Anònim ha dit...

Hem dic Eva i no tinc paraules...nomes dirte que lluitis pel teu fill que si te la meitat del cor q el seu pare tornará amb tu...molts ánims i una abraçada

vetiver44 ha dit...

sóc una dóna que pateix aquest simptoma amb el seu fill gran(la custódia, és clar, la té el pare) M´agradaria que algú es pogués posar en contacte amb mi per poguer parlar.

jojoba_55@yahoo.es