Una trucada de telèfon

No m’acostumo als insults de Roger. Em van dir que no ha anat a escola perquè està malalt i l’he trucat per veure com estava. Ara no recordo quan va ser la última vegada que el vaig trucar, ja fa mesos, durant l’estiu.
M’ha acusat d’una cosa que ni tan sols coneixia. No he pogut replicar ni explicar-me. Es posa com una ametralladora al telèfon a llençar acusacions i insults. Desprès penja.  I ara em quedo en la meva soletat, tracant de de sentir el que ha passat, sentir com està ell i sentir-me a mi.
No em preocupa tant que em llenci una acusació injusta, sinó la ràbia que sento que ell porta al darrera d’aquesta acusació. Molta ràbia. Ara, jo, ademés del dolor i de la pena de veure’l així, amb ràbia i odi, també veig com em surt un lleuger sentiment de culpabilitat, de no haver-ho fet prou bé. Quan m’ha amollat la seva acusació he intentat ficar les coses al seu lloc amb un to de veu ferm, i això encara l’ha enrabiat més. Tot i que no m’ha deixat parlar perquè cridava, i jo no he volgut cridar-li més fort per a que em pogués escolar. Què havia d’haver fet, em dic, permetre-li que seguís amb aquesta manca de respecte? Tampoc seria bo per a ell. Aquí m’estic en la meva guerra interior i els meus dubtes. I el dolor, per suposat. He fet el millor? Hagués pogut parlar d’una altra manera? (Com? Si no li he pogut dir res). La principal pregunta que em faig és si he fet bé de trucar.
M’abstinc molt de trucar-lo, precisament per aquest efecte contraproduent. Si intento aproximar-me a ell, estimulo la ràbia i l’odi. Si no el truco sembla com si jo que sóc el seu pare estés passant d’ell. Ja porto quasi bé dos anys així. El cert és que cada vegada m’hi atanso menys a ell, perquè he anat adquirint la confiança de que tot i el distanciament el vincle hi està. Mal col.locat, per descomptat, amb tant d’insult i improperi. Voldria que les coses estessin més normalitzades entre ell i jo, com qualsevol pare i fill, i no sé com fer-ho. Ja he explicat que he abandonat la via judicial. Les veus més assenyades em diuen que deixi temps, que el vincle acabarà refent-se. Potser sí. Però mentrestant és molt dur.