Històries de judicis

Quan el meu fill va marxar vaig intentar d’arribar a un enteniment amb la seva mare durant més d’un any. A l’octubre de l’any 2004 ella va deixar de dirigir-me la paraula ofesa perquè li vaig dir que la portaria davant del jutge si la cosa no s’arranjava.
Finalment aquesta primavera ho vaig posar en mans d’una advocada i el passat més de juny es va celebrar la vista prèvia. El que jo demanava era que el jutge “oficialitzés” la nostra ruptura; nosaltres érem parella de fet i al separar-nos vam fer un paper molt bonic, privat, on es detallava pensió, règim de visites, etc. però que no s’estava complint. Vaig explicar que jo no sabia res del meu fill ni intervenia en la seva vida. La meva advocada va demanar el mateix que posava al paper privat. La meva ex va declarar que jo sempre havia estat un immadur, que havia passat del nen, que jo era agressiu i ella s'havia de protegir... i unes quantes barbaritats més, i que jo acudia al jutjat només per poder-la “empaperar” per un incompliment del qual ella no era responsable, ja que era el nen el que no volia estar amb mi. Per reafirmar això va portar el nen a declarar –òbviament va confirmar la versió de la mare. Pel que es veu allí havia d’haver un fiscal que teòricament és qui protegeix el nen, però no estava. Si la meva advocada no protesta demanant que es buidés la sala, el nen hauria declarat davant de tothom.
La resolució de la jutgessa va donar-me una part del que jo demanava: la mare estava obligada a informar-me de tot el relatiu a salut i educació de Roger. També va donar a la mare el que ella demanava: jo tenia dret a veure el meu fill dues hores a la setmana al quarter de la policia local. La meva advocada estava indignada. A mi no em va importar perquè amb el grau d’alienació del meu fill sabia que no el veuria “a bones” i no pensava forçar-lo, tan se valia dues hores o dos dies. Al nen li han ensenyat a odiar i això la llei no ho arregla
Em vaig negar a anar a la policia; volia estalviar-li al meu fill un espectacle d’aquesta mena. Quan vaig trucar-lo després del judici vaig comprovar que la seva agressivitat i el nivell dels seus insults havia pujat uns quants graus; a més dels habituals “m’avergonyeixo de tu”, “m’has destrossat la vida i vull que desapareguis per sempre més” "deixa’m tranquil, no et vull veure” va afegir el de “després d’aquest xou que has muntat amb el judici, has passat de mi... (per no anar a la policia)” i altres que potser detallaré més endavant.
La meva ex em va denunciar al jutjat per no anar a la policia.
Aquesta denúncia de la meva ex em va fer pensar en el famós judici de Salomó. Quan dues dones es barallen reclamant la maternitat d’un nen, el rei Salomó amenaça de partir el nen amb una espasa. Llavors la mare autèntica diu “doneu-li a l’altra, el nen no és meu, no li feu mal”. Avui en dia aquest “no lluitar fins al final pel nen” s’hagués considerat una prova de que no és l’autèntica mare i probablement l’haurien denunciat per abandonament o alguna cosa així.