Retrocés

Està passant alguna cosa i fa dies que la comunicació amb el meu fill s’ha tornat força dífícil. No sé per què ja quasi no puc parlar amb ell per telèfon, i malgrat els meus reiterats intents, es nega a tornar a venir a casa meva o a que quedem per qualsevol altra cosa. Vaig començar l’any dient “quelcom comença a canviar” perquè va venir a sopar, i un altre dia fins i tot es va quedar a dormir. Per la manera com ens haviem trobat pensava (i ho continuo pensant) que era l’inici d’una nova manera d’establir les relacions entre nosaltres. Ara tot s’aturat.
A n’això s’hi suma que Roger continua en un estat molt greu, del qual ja he fet alguna referència aquí però que em resisteixo a explicar els detalls. Vaig anar a València a parlar amb Julio Bronchal, un psicòleg expert en SAP, i em va dir que Roger està en una situació molt perillosa, que havia d’intentar estar el més prop d’ell i que li fes sentir el meu amor i el meu suport. Però des de llavors s’ha produït aquest retrocès. La comunicació amb la mare és impossible; tot i tenir el nostre fill com ara es troba, quan vaig intentar trucar-la (l’última vegada que ho vaig intentar va ser fa més d’un any –infructuosament) em va penjar el telèfon a l’adonar-se’n que era jo. Ho vaig intentar per email, però tampoc.

Vaig començar aquest blog al novembre quan vaig decidir que no aniria a judici contra la mare. Per raons que se m’escapen, l’altra part no ha contestat a la petició que vaig fer-li a la meva advocada de que paressin el judici. Tot ha tirat endavant i la data del judici és en dues setmanes; imagino que l’actitud del meu fill contra mi té a veure amb tot això. Vaig a ficar-m’hi a veure com puc parar aquesta cosa del judici. Estic convençut de que la llei no ajudarà el meu fill. Potser –només potser- podria convencer el tribunal que la mare hauria alienat i manipulat i que això és un maltracte, però això no servirà per restablir les ferides que si li han infligit a l’ànima del meu fill. Entrar en la lluita de guanyar/perdre pròpia dels tribunals no em serveix per al que vull; a més, als tribunals no compta tenir la raó sinó demostrar-la, i la meva experiència és que les mentides –sobre tot quan les profereix una mare amb gran domini escènic- compten igual o més que les veritats, i els interessos del nen són invisibles i no els defensa ningú. El meu propòsit és oblidar-me de la mare, no prolongar el conflicte amb ella, deixar de culpabilitzar-la i deixar de considerar-me víctima (sense per això perdre l’objectivitat del que està passant, que és SAP) i restablir el vincle amb Roger. Un pròposit ràpid d’enunciar i costós de seguir, però en això estic i intento no desviar-me.