Dia de Nadal

Per fi tinc línia disponible (això de la Telefònica és una autèntica presa de pèl) i puc penjar els últims articles que tenia escrits.
Aquest matí, mentre preparàvem el dinar, la meva mare ha trucat Roger per felicitar-li el Nadal. Ha agafat el telèfon la mare del nen i amb un to molt amable li diu “ara es posa” i sent com crida “Roger, la teva iaia”. I espera. I espera. I espera. I espera. Finalment es torna a posar la mare del nen i li diu “Roger està al wàter. Truca d’aquí a cinc minuts”
Al menys aquesta trucada m’ha servit per a confirmar que el nen era a casa la seva mare. Aquest matí hi havia anat a les 11 45’ amb la intenció de felicitar-lo personalment i he trucat dues o tres vegades el timbre des de baix. No he obtingut cap mena de resposta (el seu timbre és d’aquests amb càmara de TV). He trucat des del mòbil i res. Amb l’incident del telèfon de la iaia, sabent que el nen era a casa, he agafat corrents el cotxe i m’hi he atansat. Quan he arribat he trucat des del meu mòbil i s’ha ficat ell dient “què vols” li he contestat que saber si era a casa perquè volia felicitar-li el Nadal. Llavors he anat al timbre, he trucat i ha tornat a preguntar “què vols”, li he dit que desitjar-li un bon Nadal, i he afegit que m’agradaria fer-ho directament i no a través de la càmara. Em respòn “Molt bé, ja m’has felicitat el Nadal, doncs ja està” i he sentit el clac de que havia penjat.
“Los menores tratan a sus progenitores no como a un enemigo, sino como a un desconocido odioso cuya proximidad sienten como una agresión a su persona, apareciendo independientes del progenitor alienador que inició la campaña...” diu J. A. Aguilar en el seu llibre “SAP”. Serà per les hores d’estudi del què és el SAP, serà perquè ja porto dos anys així o serà perquè estic en un moment personal dolç (no pel meu fill, sinó per altres coses de la vida), el cert és que les insolències de Roger ja no m’afecten tant com al principi. He fet el que havia de fer –no perdre el contacte, no abandonar-, i el dia de Nadal era prou bona excusa per aproximar-me a la casa de la seva mare per primera vegada en molts mesos.
Hem fet un bon dinar de Nadal amb la familia. Les cosines de Roger han tocat la flauta, han cantat nadales i han fet una petita representació. Abans Roger estava amb elles, de fet, era ell qui les dirigia, perquè és una mica més gran i sempre li ha agradat manar. Les seves cosines han estat contentes avui (han guanyat diners). La resta de la familia també. No sé on ha dinat Roger ni amb qui.