Negativitat

Aquests dies en que s’aproxima Nadal de vegades em resulta molt més dur de l’habitual l’absència del meu fill. El passat pont de la Puríssima vam tenir un dinar on estava tota la familia sencera, iaia, germans, oncles, cosins... només faltava Roger. En certs moments l’enyorança i el dolor per l’absència em pren molt fort i llavors em sento molt malament. Em martelleja la pregunta “per què està passant això?, com pot ser?”, em surt ràbia contra la meva ex pel que està fent, autocompassió... en fi, pensaments negatius que no m’ajuden en res amb tot el que m’està esdevenint. La companyia de qui m’estima m’ha ajudat a distanciar-me d’aquests moments de negativitat.
“Lo importante no es lo que te pasa sinó lo que haces con lo que te pasa” diu una cançó molt bonica de Luis Paniagua. Doncs en això estic. Tractant de trobar bellesa i alegria en aquest món –que n’hi ha- tot i que la tristesa i l’enyorança també les tingui presents. El místic hindú Osho diu que no t’has d’identificar ni amb l’alegria ni amb la tristesa, sinó observar-les. Això és el que tracto de fer amb el que em passa. Tot un aprenentatge, com ja havia dit en una entrada anterior.